|
El Maresme
|
 |
 |
Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d'Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar |
|
El Maresme es caracteritza, sobretot, per la seva litoralitat i comprèn el sector que va des de la Serralada Litoral fins al mar i que queda emmarcat pels rius Besòs i Tordera. La comarca gaudeix d’un clima mediterrani temperat de temperatures moderades i la tardor i la primavera en són les estacions més plujoses. Les precipitacions acostumen a adoptar la forma de precipitacions sobtades, cosa que provoca la sobtada crescuda i el desbordament de les múltiples rieres que travessen el seu territori. La vegetació natural estaria formada bàsicament per alzinars i suredes, amb predomini del bosc de roure africà a les zones ombrívoles i a les cotes superiors del Montnegre, i l’om, el vern i el salze als fons de les valls. Avui dia, aquestes formacions arbòries conviuen al Motnegre amb plantacions de castanyers, mentre que a les altres zones la majoria del terreny està ocupat per conreus, edificacions i zones silvestres d’alzinars i pinedes alternats amb matoll i bruc. La vida econòmica de la comarca gira al voltant de la indústria, tot i que l’horticultora i la floricultura encara hi exerceixen un paper molt important. L’activitat industrial se centra en el tèxtil, els gèneres de punt, la metal·lúrgia, l’alimentació, la química i la construcció. Els serveis, tant els destinats a la població permanent com els adreçats a la població flotant de cap de setmana o d’estiu, també tenen un pes important econòmic i cal no oblidar que moltes poblacions, especialment les situades al sud de la capital comarcal, Mataró, s’han convertit en autèntiques ciutats dormitori de la veïna Barcelona. L’agricultura encara té un paper important en l’economia de la comarca i la fisonomia del paisatge i en destaca l’horta i la floricultura. |
|
|